És en hores mortes de cotxe i bars de menú que es forgen complicitats primerenques. En tornades a peu a casa, pauses de biblioteca, en tot aquell espai de temps inofensiu que ve de passada. La poca proactivitat que em sobra, és aquí que vull destinar-la. Perquè en classes avorrides de doctrines econòmiques van ensenyar-nos que l’eficiència importava: i, senyors, el cost aquí és tan baix que fa gracieta. I el retorn pot quedar-se en anècdota, en cigarro que s’allarga, clar que sí. Una bona estona i ja. Però serà que m’animo i que em neix posar-hi estratègia, un deix d’intenció, un punt d’entrega, per transformar-ho tot plegat en propostes de birres al barri quan els nostres camins ja no van de passada. Canviar un Ma per un altre, grups d’estudi que també allarguen la pausa, no ho sé… hi ha freqüències energètiques que reviuen si aïlles de la equació la inèrcia. O soc jo que em fa por el que tot es quedi com sempre? I si l’estímul s’apaga, i les llums neuronals s’esmorteeixen com fent girar una rodeta d’una habitació d’hotel per hores? Es mor la gent que no vibra, o viu tranquil·la?
Potser també a mi m’hauria de preocupar com a ella la meva autoexigència, aquestes ànsies de viure. Imposades, imitades…, exagerades en pos de la factura? Són nostres aquestes rigideses integrades, i les persones que ens les belluguen uns mil·límetres. Arquitectes de relats, de muralles mentals amb esquerdes per on s’escola alguna llàgrima… i què bé, no ser unes màquines! Què bé patir i dubtar i reconèixer ferides i haver tingut festes d’aniversari tan ben organitzades. Reconèixer autoconceptes inflats per Darwin o per desconnexió de la realitat, i persones receptacles d’informació que són, afortunadament, indestriables de l’ànima. Reconèixer-ho tot plegat en duels d’esgrima amb professionals intel·ligents i sensuals i elegants i durs de pelar.
És l’hòstia gaudir com un gorrí un dimarts a la tarda, com ho és un dissabte a la nit amb nocturnitat i secretisme.
Que vingui després un diumenge mandrós de riure a fogonades; not your average german. Esponsoritzat per un 4G que flueix i s’encalla.
Reservar-ne una horeta per pensar-hi i agrair-ho i fer-ho especial.
I aquests hàbits que ens alegren i que estoven algun angle distret de les nostres rigideses.