Si no construeixes dreceres

Prepara’t tot el que vulguis; et perdràs igual.

Compartim aquesta condició de criatures abocades a cicles de pèrdues i guanys, d’altibaixos més o menys freqüents, més o menys intensos. Però ningú se n’escapa. I crec que això consola. Perquè consola saber que el dolor no és només nostre, que hi ha gent que ens pot entendre des de l’experiència pròpia. Que ens poden entendre molt, o poc, però que hi ha un espai enmig dels extrems de les nostres idiosincràsies on trobar-nos. I que és un espai comú, on tots hem patit o patirem en algun moment.

Una plaça amb un banc sota un arbre vell des d’on asseure’s les tardes llargues. S’escolten els nens de fons, els ocells i les pèrdues que encara pengen de les branques. Una ma amiga ens acompanya, i reposa sobre la nostra cama en silenci perquè no hi ha respostes. Ni avui toca buscar-les. Fa un temps era la nostra mà i la seva cama, però el mateix banc a l’ombra.

 

No em malinterpretis, preparar-se és bo i desitjable. Però no per evitar-se el dolor, sinó per fer-lo més passatger. Més fàcil de carregar. Per escurçar les setmanes o els mesos en què no serem nosaltres. I recordar que no serem nosaltres, però sobretot, que no durarà per sempre. Que les tardes llargues dels mesos llargs s’acaben. Que ens tornarà a venir de gust jugar a pilota amb els nens davant l’església.

Per això em construeixo dreceres; perquè ja tindré prou feines amb caminar-les. No em demanis que trobi la sortida des de l’ombra de l’arbre. Necessito haver conegut abans els carrerons que voregen la plaça, els trencalls i els passatges on deixar-hi senyals. Quan estigui a l’extrem oposat del cicle, els rècords m’ajudaran a traçar-ne el diàmetre. A pujar dalt el campanar i veure els camps al fons i les muntanyes i potser l’oceà per primera vegada, de nou.

Per això passejo pels laberints d’aquests escrits. Hi trobo molles de pa d’un jo antic amb certeses que els matisos han anat ensorrant. Però que conserven una essència veritable, i que em retornen l’alegria d’intentar-ho. Un cop creuada la drecera.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s