Quin luxe
viure on visc.
Conèixer nens
i nenes en els móns
de dins.
Nosaltres de petits
quan jugàvem.
I érem mestres
abans de saber
què eren els mestres.
I la saviesa bategava
en les nostres mans
i peus i cames corrents
cap a la vida,
que estava en totes direccions.
Ells continuen jugant
pels prats oberts
i les muntanyes i platges
i carrers de pobles i ciutats
on vam créixer.
Hi viatjo sovint
tancant els ulls.
I em veig a mi de petit,
al pati de l’escola
al mar dels estius
al menjador de casa.
I li pregunto a l’infant
què necessita.
Amb la mirada amb contesta.
Acostuma a necessitar el mateix
què necessito jo.
I me’l prenc
com l’ésser més savi
de la terra.
Com el mestre
que és.
Jo, un humil alumne.
Ell tan petit
i connectat amb una força tan gran
que a mi se m’oblida.
algunsaprenentatges 